29 may 2010

Lleida: llibertats trampa i cànons d'occidentalitat




 

Ahir Lleida es va convertir en la primera ciutat espanyola on es prohibeix l'ús del burka o vel integral en totes les dependències i equipaments públics municipals. Això està bé o malament? Aquesta segurament és la primera pregunta que hom es fa, després en venen d'altres que giren al voltant de les conseqüències que aquesta prohibició pot tenir o dels motius que l'han impulsat. També ens podem preguntar si és una mesura progressista o bé, pel contrari, és de caire conservador. 

Molt probablement, tot allò que suposi una prohibició mai es podrà considerar com quelcom progressita, més encara quan es tracta de prohibir la manera com algunes persones deicideixen vestir-se. Si a més a més, aquesta lliure manera de vestir-se té a veure amb una religió no majoritària i, encara més, si aquesta, inevitablement, està relacionada amb la població immigrada i, més concretament, amb les dones que formen part d'aquesta col·lectiu, doncs, no cal dir que ens trobarem amb un bon enrenou político-mediàtic.

Allò, però, que més ens hauria de preocupar, al meu entendre, és si una mesura com aquesta era necessària. És necessari fer una regulació que afecta a 6 persones (les dones que es calcula que utilitzen el vel integral a la ciutat de Lleida)? Sent molt prudents podríem dir que és una exageració i per tant, que seria una mesura injustificada. Així, a Barcelona trobem un bon paral·lelisme per reflexionar sobre la idoneïtat o no d'impulsar mesures com aquesta.

Efectivament, fa uns dies vèiem a la televisió com dues persones es passejaven completament nues pels carrers de Barcelona, potser n'hi ha un parell o quatre que ho fan habitualment. No cal dir que aquesta opció genera moltes més controvèrsies i queixes que no pas l'ús del burka. Doncs bé, és necessari regular sobre la llibertat d'anar despullat pels carrers de Barcelona? Paradoxalment de ben segur que molta més gent diria que sí (de fet, encara ho intenten), que s'ha de fer perquè atempta contra el pudor públic, les bones costums o ves a saber què.

Tanmateix, no existeix cap perill objectivament atribuïble a aquesta manera de no-vestir-se. Molt més inquietant em resulta el vel integral o burka, i no tant per una qüestió religiosa (jo ni tan sols estic batejat i em declaro ateu pels quatre costats) sinó perquè suposa la reivindicació d'una llibertat trampa (aquella que sota l'ampara d'una llibertat s'exerceix en contra de la pròpia definició de llibertat).

Ho penso i em pregunto: i si el burka el portéssin els homes? No se'ls deixaria argumentant que seria molt perillós per a la seguretat pública (no vull ni imaginar-m'ho) i assumpte resolt, no hi hauria discussió. Peró és clar, el porten les dones i com elles són diferents... En què quedem? Som o no som iguals? Si fos per mi, i suposo que per la major part de l'esquerra alternativa del nostre país, mai s'hagués tirat endavant una prohibició com aquesta principalment perquè no era necessària.

Però ara, parlant amb un company, ho he vist d'una altra manera, he vist aquesta prohibició com la imposició d'un petit cànon d'occidentalitat; aquest consistiria en la prohibició de tapar-se la cara en determinats espais públics independentment del motiu pel que es fes. Estem d'acord amb aquest petit cànon d'occidentalitat? Jo sí, tot i que no sóc massa amic dels cànons, però no perquè em molesti el burka, ni els musulmans, ni molt menys els immigrants (moltes coses n'aprenc d'ells cada dia), sinó perquè estic convençut que mai els extremismes han estat (ni seran) bons per a una convivència enriquidora.


2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ah, m'oblidava.

Socialmient s'ha de combatre el burca, el nicab, les monjes, l'opus dei, els testigos de jeovà i totes les religions. Perque evidentment atempten totes contra la llibertat de les dones i de les persones en general. Però aquesta és una lluita social, una lluita d'idees, de projectes.

Però l'Estat i la llei ha de ser laic. És a dir, treure el poder de l'estat la religió i al mateix temps garantir la llibertat individual de culta.

@salalomo dijo...

Quan un es nega a veure una gran evidència sovint a de recórrer a subterfugis distorsionadors que fan un mal ús de certes nocions genèriques i abstractes com ara llibertat, lluita social o religió.

El sentit comú occidental, que és el nostre, assenyala, ens agradi o no, que no podem anar per la vida amb la cara tapada, és a dir, sense rostre visible. Si això és per un motiu religiós, íntim o, senzillament, perquè ens agrada donar la nota no és quelcom rellevant (o al menys, no hauria de ser-ho).

La convivència té unes normes no escrites que s'han de respectar, vinguis d'on vinguis. És una llàstima que des de l'esquerra, moltes persones es neguin a acceptar el sentit comú de les coses amagant-se sota aquests subterfgis que tan sols fan que confondre.

Després si es vol, es pot parlar d' oportunisme polític. En definitiva, i com diu un bon refrany català: no vulguem fer passar bou per bèstia grossa.

Salut!